Aquest mati he pogut visitar amb el company Eduard Garcia, el CEIP Acàcies al Barri del Poble Nou, una escola que està patint un seguit de prejuicis per part dels pares i mares de la zona que no volen inscriure els seus fills. És un centre d'una línia, molt acollidor, amb un excel·lent projecte educatiu i un equip docent molt motivat, incorporen al seu currículum l'anglès desde P3 i te unes bones intal·lacions, curiosament degut a la manca d'inscripcions aquest curs, es va tancar el grup de P3 amb només 16 alumnes, un grup que tot i tenir més d'un 30% d'inmigració ha obtingut uns resultats extraordinàris.
Molts cops els prejudicis infundats fan mal a centres que fan una bona feina, la gent prefereix portar els seus fills a centres molt més masificats on potser l'atenció educativa es menor.
Els problemes que ens comentava la directora, la important matrícula viva, la poca matriculació, els percentatges d'inmigració sobre el 30%,.... Les avantatges un equip docent un AMPA renovada, un projecte educatiu molt solvent, unes bones instal·lacions, una bona proposta d'activitats extraescolars.

Us passo l'adreça electrònica d'aquest ceip
www.xtec.es/ceipacacies/Escola.htm

Ja s'han acabat les comisions municipals de la setmana.

Respecte a la comisió d'acció social voldria destacar que vaig presentar un prec sobre les pretuteles, demanat que la regidoria d'acció social impulses un pla pilot que ajudes a les entitats que acompanyen i ajuden a mes de 600 persones a la nostra ciutat que estan en situació de inici de demències i enfermetats degeneratives, el Regidor es va comprometre a instancies nostres a desenvolupar un projecte finançat per l'ajuntament per donar cobertura económica a les entitats que fan aquesta feina, cal dir que l'administració només subvenciona els casos en els que el jutge ha dictaminat incapacitat i atorgat la tutela, la resta de casos aquets aproximadament 600 son coberts amb fons propis per les entitats.
Vaig tenir l'oportunitat de convidar a dos membres de la junta de la Coordinadora Catalana Tutelar a la comisió.

Una de les meves últimes visites ha estat a la Fundació Alheimer Catalunya, entitat formada per professionals interdisciplinars es dedica a l'atenció de persones que pateixen aquesta malaltia.
Treballen un aspecte clau, les pretuteles, un àmbit que avui per avui no està finançat per les administracions, però que és clau per tal de treballar la prevenció en aquest col·lectiu.
Torno a detectar la gran precarietat d'acció que tenen les entitats socials tot i la tasca que fan, tasca que de ben segur ens ajuda a mantenir-nos al que anomenen estat del benestar.
Us passo l'adreça web:

www.alzheimercatalunya.org/

El passat dissabte tenia el sopar de la Festa Major de la Sagrada Familia, vaig tenir una conversa molt interessant sobre la vigència de la lluita de clases, sembla molt desfasada després de comprovar la ineficàcia i el fracàs dels països que van optar per règims de caire comunista. Tot i així cal remarcar que en el món que estem vivint hi ha injustícia, però que les classes tal i com es coneixien al s.XIX fins a mitjans del XX han desaparegut i fins i tot s'han fragmentat, no existeix una conciència de clase.

Penso però que el que si és vigent és un altra tipus de lluita, una lluita social a favor d'aquells que pateixen la injustícia, els discapacitats, la gent que pateix pobresa vergonyant, les persones indigents, la gent gran, però també col·lectius com els autònoms, per fer més gran el ventall i d'altres, formarien aquesta nova lluita social, lluita per una justícia social.

Posiblement parlar de lluita de clases és parlar de passat, implicar-se en una lluita social per garantir justícia social seria més encertat.

Ahir vaig visitar amb els meus companys de partit en Raimon Blasi i l'Ignasi Oliva, la seu de la Fundació Casa del tibet de Barcelona i vam poder mantenitr una molt interessant entrevista amb el seu director Thubten Wangchen.

Els temes tractats passaven obviament per la greu situació de privació de llibertats i d'opressió política i militar del poble del Tibet, on han mort més de 100 persones per l'acció de la policia i l'exèrcit xinès, alhora que existeix un bloqueig informatiu del que està passant en aquest país.

També es va repassar l'activitat d'aquesta Fundació i vam lliurar una còpia de la iniciativa presentada per CiU al Plenari de l'çAjuntament on es demanava que el Plenari de l'Ajuntament es solidaritzes amb la situació que viu el Tibet.

El proper any 2009 la Fundació Casa del Tibet celebrarà el 15è aniversari de la seva creació.

Us faig avinent el seu link per a mes informació:

www.casadeltibetbcn.org/principal.html

He rebut amb sorpresa i estupefacció dues respostes per escrit de la Regidora d'educació de la Ciutat de Barcelona a preguntes fetes per mi sobre dos temes vinculats a l'educació on demanava les dades d'absentisme escolar i un altra pregunta on demanava el percentatge d'alumnat estranger extracomunitari en els centres educatius de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Respecte la primera pregunta la resposta és si més no curiosa, resulta que una ciutat com Barcelona anomenada pel govern com a "ciutat educadora" no sap, ni té cap protocol per saber les dades solicitades, per tant no les podem conèixer. Com a gran esperança m'indiquen que potser a partir del curs proper. Es nota que l'educació no és prioritària.

Respecte a la segona, sorprenent i indignant alhora, la regidora acusava falsament a l'escola concertada de manca de responsabilitat per no assumir immigració als seus centres i deixar tot el pes d'integració als centres públics, resulta que a les escoles de titularitat municipal, una dotzena a la nostra ciutat, el 92% dels alumnes són de nacionalitat espanyola i només el 8% són extrangers, la dada és encara més curiosa si tenim en compte que un 9% d'aquest 8% són alumnes de països de la UE. Aixó si que és responsabilitat social i d'un govern que pregona dia si i altre també que l'educació ha de ser responsabilitat de tots i factor de cohesió social.

Aquesta tarda he visitat el PRBB i m'he reunit amb el director de projectes d'aquesta institució hem parlat de recerca bàsica en genómica, de biotecnologia, de la relació d'aquest centre de recerca amb la industria, de la història d'aquest projecte que s'inicia el 1985, de la feina feta pels aproximadament 1300 professionals i 130 equips de recerca i de la convivència i col·laboració de profesionals de diverses especialitats i de mes de 40 nacionalitats.

La entrevista ens ha portat ha reflexions de més profunditat com per exemple quin paper han de jugar les administracions respecte a la recerca, la feina feta en l'últim govern de CiU en respecte al recerca que va impulsar el Conseller Mas Colell va ser un bon inici, malauradament l'actual givern no sap on té la mà dreta ni l'esquerra.

D'aquesta reunió s'ha després la idea que l'empresa farmaceutics mundial està passant una crisi important, fa uns anys cada any es generaven unes 40 patents de medicaments que sortien al mercat, aquest últims anys la xifra s'ha reduit a unes 12 per any tenint en compte que els projectes farmaceutics necessiten uns 12 anys per sortir al mercat i que les patents sónd e20 anys, els ratis de rentabilitat de cadaproducte baixen en picat, problema afegit per la recerca biomèdica i les empreses biotec que han de competir en el mateix mercat que les grans farmaceutiques.

Creiem en la inversió en empreses Biotech? tenim la paciència suficient per invertir en aquets projectes empresarials? sabem participar en projectes de capital risc que ens ajudin a competir? tenim clar quin ha de ser el nostre lloc en el món de la recerca?

La meva última reflexió passaria per, en primer lloc veure com fer compatible la recerca científica i la competitivitat de les nostres empreses i en segon lloc analitzar si som capaços de cambiar la nostra perspectiva com a país, si som capaços de trobar el nostre lloc al món.

Us passo el link

www.prbb.org

Ahir em va explicar una persona discapacitada que arrel de la vaga d'autobussos i de la reducció dràstica que l'ajuntament de Barcelona ha fet del transport porta a porta el col·lectiu de persones que tenen problemes de mobilitat, que son discapacitades físiques no han pogut desplaçar-se per la ciutat.
A la ja injusta situació d'aquestes persones obligades a agafar autobusos ordinaris adaptats que suposen en molts casos no poden agafar, 100 metres per un discapacitat en cadira de rodes amb un alt grau de discapacitat és gairebé insalvable. Amb la vaga d'autobussos els col·lapsats serveis mínims i el desastres de la línia 3 del metro la situació es lamanetable.
Moltes vegades els que governen no consideren els diocapacitats ciutadabs de primera.
Cal més justícia, cal més respecte

Avui hem patit una jornada de vaga d'autobusos a Barcelona, certament aquesta és una vaga que està arribant a una situació límit i que com sempre en qualsevol conflicte laboral en el servei públic afecta als ciutadans, de qui es responsabilitat?
Els treballadors tenen tot el dret del món a reclamar millores laborals i l'administració té l'obligació de solucionar la situació i inpedir que els seus administrats pateixin situacions intolerables, també es cert que les reivindicacions sindicals quan afecten el sector públic no haurien de pasar certes línies i menys utilitzar estratègies vinculades a l'amenaça violenta.

Aquest conflicte ve de temps i és una mostra evident de la pèsima gestió per part de l'Ajuntament de Barcelona dels seus recursos humans(si senyor alcalde, vosté és responsable no fugi d'estudi, avui l'he escoltat al TN i semblava que aquets tema no anava amb vostés, els autobusos són de Barcelona). Hem de deplorar l'actitut dels vagistes que no accepten la negociació i mediació iniciada pel departament de Treball i per un altra banda és indignant que l'ajuntamant de Barcelonaes dediqui a fer arribar als ciutadans de la ciutat octavetes reivindicatives enlloc de fer la seva feina. Parlem d'un servei públic i ni als sindicats ni a l'Ajuntament de Barcelona els preocupi qui pateix els efectes del que ja es vislumbra com una vaga salvatge siguin els ciutadans que es troben literalment abandonats.