Fa uns des es va produir un accident mortal al Fòrum de les cultures,a la planta de tractament de fangs va explosionar un dipòsit i això va provocar la mort d'un operari de manteniment. Qüestons ala respecte

1- Aquestes plantes tracten residuus que que varien que varien la seva composició a cada moment

2- En el tractament d'aquest rsuduus poden combinar-se gasos i substàncies potencielament perilloses, explosives i tòxiques

3- Els processo de seguretat han d'estar perfectament pautats i els protocls han de ser molt exhaustius.

Tot i això es produeix una explosió, els bombers s'hi han d'enfontar sense saber exactament com fer-ho i quines substàncies es trobaran i succeix la lamentable mort d'un treballador.

Aquesta planta es troba en una zona "privilegiada de Barcelona a la plaça del Fòrum i en un dels entorns on el preu de la vivenda és més alt de Barcelona (platja , parcs, festes i també residuus i perill d'explosions. No vull ser alarmista però si l'alcalde i l'entitat metropolitana de mediambient no poden garantir la seguretat d'una instal·lació d'aquetes característiques haurien d'afrontar les responsabilitats penals vinculades a l'accidents i la responsabilitat política de permetre aplicar solucions tècniques tant perilloses i tan poc fiables aparentment.

Avui he observat la gran quantitat de bicicletes que es mouen a Barcelona, en molt poc temps s'ha incrementat l'us d'aquest mitjà, això no està malament, però cada cop més cal una normativa que reguli la utilització d'aquet mitjà de tranport. La bicicleta no és un vehicle a motor , per tant s'ha de protegir a la via pública respecte a aquests vehicles, però el que no es pot tolerar que la bicicleta imposi el seu domini i superioritat repecte als vianants. per tant cal protegi la integritat física de la gent que camina pel carrer.

La mobilitat a Barcelona no és missió fàcil i aquests dies encara menys, obres, calor, tranvies, ciclistes, turístes.... S'imposa un pacte de mobiltat que aprofiti totes les sinèrgies i tots els mitjans de transport i els complemnenti enlloc d'enfrontar-los.

Fa ja uns anys es va apostar per l'us dels ciclomotors, això va aconseguir alliberar una mica el volum circulatòri de la nostra ciutat, però l'ajuntament no va ajudar a compatibilitzar aquest tipus de tranport amb la resta, utilitza el ciclomotor i espavil!

La capacitat de mobiltat s clau en ciutats denses com la nostra i ñes decisions que es prenguin han de ser molt treballades. L'aposta pèl tranvia, el metro i es autobussos és clau.

Ahir dia 24 vaig estar pressent a l'assemblea del meu partit on s'escollia les llistes pel Parlament de Catalunya i per l'Ajuntament de Barcelona. La meva intenció ara és comentar algunes coses, experiències i idees que estrec d'aquesta experiència.

- Els militants de base són majoritàriament bona gent, que es posa a disposició sense preguntar, que està disposat a treballar sense recompensa. Ahir la gent del partit va patir llargues cues, un calor infernal, una duració de més de 3 hores.

- Que els partits es construeixen gràcis als fets a la feina diària i no només amb paraules, fugui d'aquells que us sedueixen amb discursos excepcionsla però que no treballen ni es sacrifiquen, el discurs es pot millorar amb el temps l'actitud de treball o la tens o no la tens.

- Hi ha molta feina a fer, hem de donar més eines a a gent que es posa a disposició desinteresada per treballar, em d'enfortir-nos com a col·lectiu. En definitiva hem de ser capaços d'arraconar a aquells que s'escuden en un sector, família política o grupet conspratiu per no fer res útil. Hem de donar el partit a la gran majoria silenciosa, fugint d'aristocràcies!

- Patejar carrer, parlar amb els ciutadans, conèixer bé la nostra societat i els seus problemes, només així podrem donar respostes desde les institucions i des dels partits. Cal treuren's la son de les orelles, només així podrem dessenmascarar a aquells que juguen amb les paraules, a aquells que res fan.

En definitiva ahir algú d'aquets que abans describia com a poc treballadors va parlar que l'assemblea habia exclòs a algunes persones. Quan el 80% d'un col·lectiu pensa d'una determinada manera (amb tots els matisos i discrepàncies) i un 20% pot expresar-se en llibertat i rabiosament en contra de la majoria. Quan es donen totes les garanties democràtiques , fins i tot més enllà que el que marca la reglamentació. Això n és excloure, si finalmemt s'imposès el que pensa el 20% no seria una democràcia, seria un altra cosa.

Voldria resumir tot aixó amb alguns conceptes:
Més humiltat, més autoexigència i més treball i menys soberbia, orgull i superioritat moral

Fa uns ja uns mesos vaig anar a visitar amb la Montse Guitarte, el centre d'acollida Assis a Sarrià, aquesta vista em va fer pensar a propòsit de la gent que viu en situació de pobresa total a casa nostra i amb la gent que desinteresadament col·labora com a voluntari en projectes com aquest.

Aquest centre té com objectiu fer una feina d'acolliment de dia,facilitar higiene,roba, esmorzar, suport per trobar feina i acompanyament per retornar al sistema. És una entitat que disposa de voluntaris per atendre a aquetes persones els 365 dies a l'any.Cada usuari del centre té una fitxa personalitzada.

A Barcelona hi han cada cop més gent que viu al carrer,són persones que han perdut el tren de la societat i gent, cada vegada més amb malalties mentals que han quedat abandonats al carrer, desorientats i perduts. Les autoritats municipals no poden donar una resposta efectiva i és per aquet motiu que han de confiar amb entitats que comm aquesta fan una bona feina social.

Observant la professionalitat i la extraordinària feina portada a terme per la gent d'Assís, em pregunto si els que vivim a una ciutat com Barcelona en som plenament conscients que la nostra no és únicament la ciutat turística, d'èxit i moderna que veiem cada dia en la publicitat del nostre ajuntament.

L'Alcalde Clos i tota la seva colla ens demanen que bateguem amb Barcelona, però ells pensen en els ciutadans que ho passen malament i que també són Barcelonins? a mi em sembla que no, crec que només els preocuopa recaptar per aixugar l'espectacular dèficit que deixa la seva pèsima gestió, només volen vendre la imatge "Yupi" i progre d'una ciutat a la que volen adormir la seva ànima social. Fan falta moltes entitats que com Assís lluiten dia a dia per demostrar que els que han de Bategar per Barcelona han de ser ells, els que ens governen.

Pàgina web del cente d'acollida Assís

www.assiscentreacollida.org