El passat dissabte tenia el sopar de la Festa Major de la Sagrada Familia, vaig tenir una conversa molt interessant sobre la vigència de la lluita de clases, sembla molt desfasada després de comprovar la ineficàcia i el fracàs dels països que van optar per règims de caire comunista. Tot i així cal remarcar que en el món que estem vivint hi ha injustícia, però que les classes tal i com es coneixien al s.XIX fins a mitjans del XX han desaparegut i fins i tot s'han fragmentat, no existeix una conciència de clase.

Penso però que el que si és vigent és un altra tipus de lluita, una lluita social a favor d'aquells que pateixen la injustícia, els discapacitats, la gent que pateix pobresa vergonyant, les persones indigents, la gent gran, però també col·lectius com els autònoms, per fer més gran el ventall i d'altres, formarien aquesta nova lluita social, lluita per una justícia social.

Posiblement parlar de lluita de clases és parlar de passat, implicar-se en una lluita social per garantir justícia social seria més encertat.

Ahir vaig visitar amb els meus companys de partit en Raimon Blasi i l'Ignasi Oliva, la seu de la Fundació Casa del tibet de Barcelona i vam poder mantenitr una molt interessant entrevista amb el seu director Thubten Wangchen.

Els temes tractats passaven obviament per la greu situació de privació de llibertats i d'opressió política i militar del poble del Tibet, on han mort més de 100 persones per l'acció de la policia i l'exèrcit xinès, alhora que existeix un bloqueig informatiu del que està passant en aquest país.

També es va repassar l'activitat d'aquesta Fundació i vam lliurar una còpia de la iniciativa presentada per CiU al Plenari de l'çAjuntament on es demanava que el Plenari de l'Ajuntament es solidaritzes amb la situació que viu el Tibet.

El proper any 2009 la Fundació Casa del Tibet celebrarà el 15è aniversari de la seva creació.

Us faig avinent el seu link per a mes informació:

www.casadeltibetbcn.org/principal.html

He rebut amb sorpresa i estupefacció dues respostes per escrit de la Regidora d'educació de la Ciutat de Barcelona a preguntes fetes per mi sobre dos temes vinculats a l'educació on demanava les dades d'absentisme escolar i un altra pregunta on demanava el percentatge d'alumnat estranger extracomunitari en els centres educatius de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Respecte la primera pregunta la resposta és si més no curiosa, resulta que una ciutat com Barcelona anomenada pel govern com a "ciutat educadora" no sap, ni té cap protocol per saber les dades solicitades, per tant no les podem conèixer. Com a gran esperança m'indiquen que potser a partir del curs proper. Es nota que l'educació no és prioritària.

Respecte a la segona, sorprenent i indignant alhora, la regidora acusava falsament a l'escola concertada de manca de responsabilitat per no assumir immigració als seus centres i deixar tot el pes d'integració als centres públics, resulta que a les escoles de titularitat municipal, una dotzena a la nostra ciutat, el 92% dels alumnes són de nacionalitat espanyola i només el 8% són extrangers, la dada és encara més curiosa si tenim en compte que un 9% d'aquest 8% són alumnes de països de la UE. Aixó si que és responsabilitat social i d'un govern que pregona dia si i altre també que l'educació ha de ser responsabilitat de tots i factor de cohesió social.